Los alquins

Guilhem

Los alquins

Introduccion :

Los alquins que son compausats carbonats, idrocarburs dits insaturats e caracterizats per ua tripla ligason carbòni/carbòni. La tripla ligason qu’ei creada per la combinason d’ua ligason sigma (347 kJ/mol) normau e de duas ligasons pi (263 kJ/mol).

metan : alcane ;
etèn (etilèn) : alquèn ;
etin (acetilèn) : alquin.

La nomenclatura :

Los alquins que se noman com los alcanes correspondents, en remplaçar la terminason « -ane » per la terminason « -in ». Los alquins qu’an per formula : CnH2n-2. La posicion de la tripla ligason qu’ei indicada per un indici plaçat abans la terminason « -in », balhant lo numèro deu purmèr carbòni insaturat.
Exemple : pent-2-in : C5H8.

Taus alquins ramificats :
que cau numerotar la cadena carbonada mei longa segon que la tripla ligason carbòni/carbòni prioritària posqui aver lo mei petit indici de posicion ;
puish la posicion de la ramificacion (alquile) qu’ei indicada per lo numèro deu carbòni au quau ei agripada.

Exemples :
5-metilept-3-in : C8H14 ;
4-etilex-2-in : C8H14.

Los poliins que son moleculas qui an mantuas triplas ligasons C-C : buta-1,3-diin : C4H2. Los alquenins que son ua mescla d’alquèn e d’alquin, que conjugan dobla e tripla ligasons carbòni/carbòni. La dobla qu’ei prioritària : ex-3-ena-1,5-diin : C6H4.

Geometria e isomeria :

Los alcanes qu’an ua geometria dita en tetraèdre, l’angle entre las ligasons qu’ei de 109°. Los alquèns qu’an ua geometria en triangle equilaterau, los angles que son de 120°. Los alquins qu’an ua geometria en linha, los carbònis insaturats n’an pas mei que duas ligasons se repartint de cada costat de l’atòme dab un angle plan de 180°. Isomèrs qu’an la medisha formula quimica, mes las lors representacions desvolopadas o semidesvolopadas que son diferentas.

Exemples :
pent-1-in : C5H8 ;
pent-2-in : C5H8 ;
3-metilbutin : C5H8.

L’utilizacion industriau :

Dens l’industria quimica, l’utilizacion deus alquins qu’ei limitada, aquò estant devut a las lors creacions, mes aciu las mei utilizadas :
lo propin qu’ei utilizat com carburant de fusada tà mesas en orbita baisha, vist qu’amuishava avantages e estant mensh toxic que los carburants abituaus ;l
l’utilizacion de l’etin (acetilèn) qu’ei sovent ligada aus talhucadas e sodatges deus metaus, estant que en preséncia de dioxigèn, la soa combustion qu’ei completa e que produseish un hòrt desgatjament de calor atenhent 3000°C : CnH2n-2 + 5/2 O2 > 2 CO2 + H2O + calor. D’on lo nom deu calamèth oxiacetilenic : botelha d’acetilèn e botelha de dioxigèn ;
ua dusau utilizacion, mes mei redusida, deus alquins qu’ei l’addicion de HCI a l’etin, tà formar cloroetèn o autament aperat lo clorur de vinile. Puish en procedir a ua polimerizacion deu purmèr produit, qu’obtienem policloroetan o sii policlorur de vinile. Sia PVC.

Creacion d’alquin :

Los alquins n’existeishen practicament pas a l’estat naturau sonque quauques uns dens idrocarburs. Donc que deven estar creats artificiaument. Un deus gròs chepics de las lors creacions qu’ei que cada reaccion que demanda ua quantitat importanta d’energia. Berthelot en 1862, qu’estó lo purmèr a sintetizar l’acetilèn dab lo son aparelh « ueu de Berthelot ».

Uei, l’acetilèn que pòt estar produsit de diferentas faiçons :
metòde carboquimic : en inserir carbur de càlcium CaC2 dens aiga, que produsim etin. A saber que la produccion de CaC2 que demanda un horn a temperatura hauta (1700°C) : CaC2 + 2 H2O > C2H2 + Ca(OH)2 ;
combustion parciau deu metan : 3 CH4 + 3 O2 > C2H2 + CO + 5 H2O ;
desidrogenacion deus alcanes : los alcanes deu petròli e deu gas naturau que son cracats en moleculas mei leugèras qui van estar desidrogenats a temperatura hauta : C2H6 > C2H2 + 2 H2.

Conclusion :

Los alquins :
que son idrocarburs insaturats ;
que son dotats d’ua o mantuas triplas ligasons carbòni/carbòni ;
qu’an per formula CnH2n-2 ;
que compòrtan la terminason « -in » precedida per l’indici de posicion de la tripla ligason ;
que possedeishen isomèrs de constitucion ;
que son utilizats en industria mei que mei dab l’acetilèn ;
que pòden estar produsits per mantuns metòdes.

Lo Tomàs Curmer