Gorgona Marmolha : l’impostura de la mitologia

Gorgone-image-1.jpg

Sandoz

Gorgona Marmolha : l’impostura de la mitologia

Dins la mitologia l’ua de las tres sòrs Gorgona porta le nom de l’animau « médusa ». Adonc Gorgona e Medusa son dus animaus marins vivent dumpuèi -3 milion d’ans mas que ne poden pas èster fusionar dins un mèma èste la « Gorgona-Marmolha ».

Dins la mitologia grèca, dus divinitats marinas, Phòrcis e Céto, an 3 mainatgadas las sòres Gorgonas : « Euralie » la hòrta, « Stenò » la poderosa e « Marmolha » la rusada. Marmolha es la sola mortala. Marmolha en grèc significa « aquesta que protetja ». Marmolha etat d’ua bèth beror. Poseidon, dìu de la mar, s’encapricia de Marmolha e s’uni a era dins le temple de Athena. Aquò a botat Athena en colèra. Per se venjar transforma Marmolha en monstre hastiòs : pamparruga de sèrps, boca immensa amb defensas de singlar, dits transformats en grifas de bronze, alas d’aur créishen sus son esquina. L’arma principala de Marmolha es sos uèlhs qui lançan de lambrecs e petrifican les que fixan dirèctement.

 

 

« Neptune* aux noirs cheveux s’unit avec Méduse dans une molle prairie, sur une couche de fleurs printanières. Lorsque Persée lui eut tranché la tête, on vit naître d’elle le grand Chrysaor et le cheval Pégase. Pégase mérita son nom parce qu’il était né près des sources de l’Océan, Chrysaor parce qu’il tenait un glaive d’or dans ses mains. »

HESIODE, La Théogonie, traduction Anne Bignan                                                                          Ua gorgona es *Poséidon, dieu de la Mer                                                                                                                     compausada de mai de 100 èstes

 

Persée a donat le cap de Marmolha a Athèna. Athèna auheri ua mèca de pel a vila de Tegée per la protetjar pr’amor Marmolha es « la que protetja ». D’après l’escrivan Apollodore, le diu de la medecina Asclépeios utiliza le sang de Marmolha per suenhar : le sang del costat esquèra es un poson violent, aqueth del costat dreit a un poderòs de garison que perméter de ressuscitar les mòrts.

La gorgona dins les nòstes oceans

La Gorgona es pas que solament mitologica, es tanbèn plan viva dins les nòstes oceans, a pas confòder amb la marmolha. La gorgona es un animau del embrancament des Cnidaires. Es compausat d’un pè de fixacion colat a un roc. Se desvolopa un tronc principal puèi de ramificacions. Son esqueleta sembla a un ventalh ramificat a plan de 20 a 40 cm, percòp 80 cm. Les ramèls les mas fins mesuran 5 mm de diamètra. Ua esqueleta es compausada d’ua proteïna fibrosa que s’apèra la gorgonina, per consequent es rigide e plegadissa. Es recoverta de vorrugas en tot sens exceptat a l’extremitat dels ramels on s’organisan en dus rengs. Aquestas vorrugas s’apelan polipes. Aquela esqueleta es recoverta d’ua carn rosa mas tanbèn oranga o jauna que uni les polips.

Un èste au plurau

De cada vorruga (= polip) emergìs ua corona de 8 tentacules. Cada tentacule a dus rengs de apendicis que enquadran ua boca que mèna a un estomac. Aquela corona correspòne a « l’individu gorgona », tanbèn apelat polip.

Cada polip es religat per un hilat de canaus (= coenosarc) dins lequels cirula le minjar aprèp la digestion. Le minjar es partajat entre les individus. L’ensemble dels polips s’apela ua colonia.

Un polip es fecondat per las cellulas sexualas d’ua autre colonia arrivadas per l’aiga de mar. Desvolope un uòu. Nèisha ua larva de 2 a 3 mm (larve planula). En fin d’estiu, aquela larva s’aluenha de pas mai de 1 km. 4 setmanas mai tard, se fixa sus un ròc. Se transforma en polip-soca (oozoïde) e desvolopa lateraument de estolons sus lequels borroan d’autres polips per clonatge vegetatiu. La colonia s’organiza pichon a pichon sua esqueleta collectiva en arbre.

La colonia creisha plan lentament, 1 cm/an. De còps mai 3 o 4 cm e l’annada d’aprèp ne creisha pas, despenja del minjar. Ua colonia pòt vìver 100 ans.

Ua gorgona minja particulas flotejantas, apòrtes nutritius de las estacions d’epuracion dins la mar per exemple.

Les sons predators son principaument las limacas de la mar, l’òme.

Gorgona e marmolha : similaris mes pas identicas

La gorgona e la marmolha son dus animals marins plan pròches. Son del medish embrecament, Cnidaire.

Gorgona : es un Cnidaire1 que vive totjorn fixat a un ròc, totjorn sus la forma polip.

Marmolha : es un Cnidaire qu’es libre de se desplaçar dins l’aiga. Pendant son cicle de vida, pòt aver ua forma fixada apelada polip puèi ua forma libre apelada medusa.

Mes jamai la gorgona a de forma libre, es totjorn fixada. Un cnidaire que devéngue libre pòt pas ester ua gorgona. Adonc ua marmolha pòt pas ester ua gorgona e a contrari ua gorgona pòt pas ester ua marmolha.

Dins la natura marmolha e gorgona poden pas èster le medish èster : l’ua es libre de se desplaçar e l’autre es totjorn fixada.

La mitologia es donc ua mito : Marmolha pòt pas èster tapauc Gorgona. Phòrcis e Céto se son trompat de pichon nom.

Melissà

1 Cnidaire : Cnidos en grèc significa « urticant ». Embrancament que regropa animals marins qu’an cellulas urticantas e venimòsas que fonctionnan coma arpons contra les enemics.

Posted in

Laissez un commentaire

Vous devez être connectés afin de publier un commentaire.