Jornada mondiau de la Poesia

LeàUei qu’ei la jornada mondiau de la poesia. Lo parat de descobrir la poetessa Tresià Pambrun. Dòu Ser de lua de Noveme, eth vent que s’arrosèga en balaguèra ardona. Pera plana vueita Que’s son perduts eths pas deth òmi partit. Brums espés que traucan cèus de silenci esvalisant cada mot d’ua abséncia. E l’avem sabut…

Lire la suite

La jornada internacionau deus drets de las hemnas

LeàAquesta jornada que permet de’s brembar que las hemnas n’an totjorn pas los medishes drets que los òmes. Donc qu’ei ua jornada contra las discriminacions. Per exemple, en França, avetz notat que n’i pas jamès avut de hemna presidenta de la Republica, o que las carrèras pòrtan noms d’òmes e sonque 2% pòrtan noms de…

Lire la suite

Jòc de Space

LeàTe sentis l’estòfa d’un o d’ua astronauta? As ensajat lo mini-jòc de Space X Dragon 2? Que deuràs amarrar manuaument la capsula a l’ISS. Entà possar lo realisme, l’enterpresa americana qu’a reprodusit l’interfàcia visuau qui veden los astronautas pendent la manòbra. De mei, cada impulsion balhada a l’engenh qu’entraina ua inercia qui calerà atenuar. Entà…

Lire la suite

Las fòtos de James Webb

LeàLo James Webb Space Telescope (JWST) qu’ei un telescòpi desvolopat per la NASA, l’ESA (Agéncia Spaciau Européana) e l’ASC (Agéncia Spaciau Canadiana) e lançat lo 25 de deceme de 2021. Que succedís au telescòpi Hubble, lançat en 1990.   JWST qu’obsèrva sustot l’infraroi (longors d’ondas de 0,6 a 28 µm). La NASA qu’a difusat los…

Lire la suite

Grey’s anatomyyyyy

LeàGrey’s anatomy qu’ei era mia seria favorida. Qu’ei sortida eth 27 de Març de 2005 a Seattle. Aquera seria que conteng 17 sasons de 25 episòdis. Grey’s anatomy qu’ei estada realizada per Shonda Rhimes. I a hèra actors, eths mons favorits que son Patrick Dempsey e Sandra Oh que jògan Derek Shepherd e Cristina Yang,…

Lire la suite

Earendel: record broken!

LeàLo Telescòpi Spaciau Hubble (Hubble Space Telescope) qu’a detectat l’estala mes luenhèca de l’univèrs. Que s’apèra Earendel. Qu’ei situada a 12,9 miliards d’annadas-lutz. Entà compréner, la lutz que travèrsa l’espaci a la vitessa… de la lutz. Se’u cau 1 annada tà percórrer la distància enter l’estela qui emet la lutz e nosautes, que disen que…

Lire la suite

Moonfall – La luna pòt cager sus la tèrra?

LeàLo filme Moonfall de Roland Eimmerich  qu’ei sortit dimecres passat, lo 9 de heurèr. La luna ne pòt pas càger sus la Tèrra Tot prumèr, non la Luna ne pòt pas càger sus la Tèrra. Que sabem aquò desempuish Newton. Einstein l’a explicat dens la teoria de la relativitat generau. La Tèrra que crea ua…

Lire la suite

La SF militara e la Defensa Nacionau

LeàDesempuish l’estiu de 2019, lo Ministèri de las Armadas qu’a aviat un exercici: la Red Team Defense. Qu’an retengut l’Universitat París Sciéncias & Letras tad aqueste projècte. Lo prètzhèit : imaginar miaças en 2030-2060 entà davantejar [anticiper] los risques tecnologics, economics, societaus e environamentaus. Ua equipa qu’a escriut les dus prumèrs scripts : Virgine Touray,…

Lire la suite

Las potingas deu futur

LeàUei, los laboratòris farmaceutics que crean los remèdis. Los uns que son avançadas de non pas créser, d’autes qu’an efèits segondaris hòrts o, au contrari, d’autes que son sonque placebos. Benlèu, d’ara endavant, va caler comptar dab l’IA (Inteligéncia Artificiau) ! Ua prumèra experiéncia En 2019, ua equipa australiana que conceboc un vaccin contra la…

Lire la suite

Bèthlèu Dune au cinèma

LeaDenis Villeneuve – Blade Runner 2049 – qu’a adpatat lo roman de SF de Frank Herbert, Dune. L’istòria que’s passa en un avénguer luenhèc. L’univèrs qu’ei gavidat per un emperaire. Lo son poder que depend deu “mescladís d’espècias”, un narcotic que permet tot: viatjar a hum, perlongar la vita, desvolopar poders mentaus… Aqueth narcotic qu’existish…

Lire la suite